Casa situada en un romànic poble del Baix Empordà, amb una pallissa i era circuïda de
paret, de superfície al costat tres mil cent quaranta-cinc metres, quadrats, La propietat es detaca per la seva rica història loq eu li confereix un caràcter únic i especialLa construcció existent es troba al centre del solar i divideix transversalment la parcel·la en dues parts : jardí sud i nord. L'àmbit del jardí nord presenta una sèrie de construccions i volums auxiliars que es van annexar a la muralla durant els segles XIX i XX. D'altra banda, el jardí sud està estructurat amb una composició romàntica afrancesada, dissenyada durant el s. XIX. Hi ha diverses espècies d'arbres com palmeres, avets, xiprers i castanyers, i també compta amb un pou i una bassa d'aigua. Els límits de la parcel·la contenen una tanca d'accés a la finca, també del s.XIX i d'estil modernista. Combina obra de fàbrica amb maçoneria i tancament en forja. La muralla emmarca el costat est de la parcel·la i cobreix el desnivell entre el jardí i el carrer Hospital. Les edificacions auxiliars del jardí nord tenen funció agrària i daten del segle XX, excepte el més septentrional, construït durant el segle XIX. Els murs estan construïts amb obra de fàbrica i les cobertes amb biguetes prefabricades de formigó i solera a base de muntatge ceràmic. Aquestes construccions presenten diverses patologies estructurals. L'edifici originari data possiblement del s.VII. La masia principal com ha arribat als nostres dies data d´una construcció del s.XVIII, de planta baixa i dues plantes pis. Aproximadament compta amb una superfície per planta de 620m2. L'estructura vertical està composta per murs de càrrega de maçoneria acabats amb morters de calç natural. L'estructura horitzontal és formada a les dues primeres plantes per voltes ceràmiques. El sostre de planta segona està format per una estructura unidireccional de biguetes de fusta. Tot i que l'esquema inicial és el d'una planta basilical de tres crugies, es van dur a terme dues grans transformacions posteriors: a principis del s. XIX s'hi va afegir una quarta crugia, de manera que va créixer l'edificació fins a arribar a la muralla; a finals del s. XIX s'hi va afegir el volum lateral d'accés des del jardí sud, amb detalls de pedra artificial. També durant aquesta darrera fase es van afegir diversos elements d'acabats interiors com els paviments hidràulics o estucats decoratius interiors. Destaca la propietat per ser una peça única a l'entorn. ideal per convertir-la en un hotel boutique o cas particular recuperant tota la seva essència i aprticularitat